26 Jan La Catedral de Barcelona, Manuel Girona i Castelldefels

El banquer i polític Manuel Girona i Agrafel va comprar la baronia de l’Eramprunyà, que incloïa el Castell de Castelldefels i els seus terrenys, a l’any 1897. Va ser una figura molt important en la vida política i social d’aquella època, i es va convertir en un mecenes de les arts i dels grans esdeveniments, com va ser l’organització de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, que va modernitzar la ciutat comtal. A més va fer una important donació per a acabar la catedral de Barcelona amb una nova façana, d’estil neogòtic, inspirada en les catedrals del nord d’Europa.

Passat el temps, durant l’any 1988, quan el Castell va ser adquirit per l’Ajuntament, es va trobar una gran quantitat de documents de la família Girona que van ser dipositats a l’Arxiu Municipal de Castelldefels. Es va inventariar per poder conèixer l’abast d’aquesta documentació. Però no ha estat fins fa poc, que no es van  catalogar i digitalitzar la majoria d’aquest documents. Es va descobrir que contenia fotografies, plànols, làmines, llibretes sobre les diferents fases de la construcció de la façana de la Catedral i d’altres projectes que finalment van ser refusats. Podeu veure una imatge de com austera era la façana de la Catedral i una altra de com va quedar després de la primera fase de la construcció. Poc temps després es construiria les dues torres i el cimbori que coronaria l’edifici com el coneixem en l’actualitat.

A més a més, aquest fons documental de la família Girona conté fototípi

es impressionats de l’exposició Universal de 1888, amb imatges del port i d’altres indrets de Barcelona; també hi ha dibuixos i un gran àlbum de fotos de la restauració del Castell de Castelldefels del 1898;  dibuixos i làmines de monuments de tota Catalunya; i fins i tot documents que mostren el respecte i l’admiració de tota la societat i entitats catalanes envers la gran figura de Manuel Girona.

Aquesta actuació de l’Arxiu Municipal de Castelldefels sobre el Fons de la família Girona, ha significat la recuperació de  la memòria de la nostra història de finals del segle XIX, que va ser molt important per a mantenir el patrimoni arquitectònic i  vertebrar el creixement urbanístic modern de la ciutat de Barcelona i de la resta de ciutats i pobles que l’envolten, com és el cas de Castelldefels.